El problema d'una caiguda no és la caiguda, és el temps a terra
En una residència, quatre de cada cinc caigudes passen sense que ningú no les vegi. El que passa fins que algú les descobreix és el que decideix el pronòstic.
En una residència, la pregunta de quantes caigudes hi ha al mes gairebé sempre té resposta. La de quant va trigar algú a assabentar-se de cadascuna, gairebé mai.
I aquesta és la que canvia el resultat.
El pronòstic el decideix el rellotge
Una caiguda que s'atén de seguida sol acabar en un ensurt, una exploració i un informe. La mateixa caiguda, amb la mateixa persona i el mateix cop, descoberta una hora després, és una altra cosa: l'estada prolongada a terra afegeix deshidratació, hipotèrmia, rabdomiòlisi i lesions per pressió al que hagi fet el cop.
En geriatria això s'anomena temps a terra, i una hora o més és el llindar que defineix el que la literatura en anglès anomena long lie. Es recull a la història clínica perquè és un dels factors associats a la mortalitat després d'una caiguda, juntament amb l'edat avançada, la pluripatologia i el deteriorament cognitiu. No substitueix la gravetat del cop: s'hi suma.
Aquest rellotge comença a córrer en el moment exacte en què ja no hi ha ningú mirant, i passa més vegades del que sembla.
de 212 caigudes registrades en una residència van passar sense que ningú no les veiés
dels episodis de més d'una hora a terra van acabar sense que la persona fes servir l'alarma que tenia posada
Una caiguda sense testimoni no es detecta. Es troba.
Què detecta de debò cada sistema
Convé ser precís, perquè els catàlegs barregen coses molt diferents sota la paraula "detecció".
| Sistema | Què detecta | Què se li escapa |
|---|---|---|
| Botó o penjoll | Que la persona ha demanat ajuda | Si està inconscient, atordida o no arriba al botó |
| Sensor de llit o de presència | Que algú s'ha llevat | On és després, i si va arribar a algun lloc |
| Ronda programada | L'estat en el moment de passar | Tot el que passa entre dues rondes |
| Càmera amb analítica | Que hi ha una persona a terra | El que passa fora del seu camp de visió |
Cap fila d'aquesta taula no substitueix les altres. Però només l'última respon la pregunta "hi ha algú a terra ara mateix?" sense dependre que la persona pugui actuar.
Què canvia quan la càmera entén l'escena
Això és el que fa aquesta categoria de sistemes, no un resultat nostre: la nostra línia de residències és en exploració i encara no té cap desplegament.
- 01
La postura s'interpreta, no es grava i prou
Una persona estirada a terra d'un passadís és una situació diferent d'una persona asseguda, i el sistema les distingeix.
- 02
L'avís va a qui és de torn
Al mòbil de qui hi pot arribar, no a un monitor en una oficina que a aquella hora està tancada.
- 03
Queda registre de l'hora real
No l'hora en què algú va trobar la persona: l'hora en què va caure. És el que permet mesurar si el temps de resposta millora.
Aquest tercer punt és el que més s'infravalora. Sense ell, l'indicador que acabes mesurant és la diligència de les rondes, no la seguretat dels residents.
I convé preguntar sempre què surt de l'edifici. En el nostre cas no surt la imatge: el que viatja és la descripció del que ha passat i la seva hora.
El que això no resol, i la part incòmoda
I convé dir el que incomoda la nostra pròpia recomanació: hi ha evidència que cobrir habitacions redueix el temps a terra, i és l'estudi més citat de l'assumpte. Tot i això seguim recomanant començar per zones comunes, perquè el cost d'equivocar-se en una habitació no és tècnic.
Tampoc no substitueix personal. Un avís només serveix si hi ha algú que el pugui atendre; en un torn de nit curt, el que millora és la prioritat de l'atenció, no el nombre de mans. I convé dir-ho abans de signar, no després.
I com qualsevol sistema de detecció, s'equivoca. El que cal exigir no és que no falli, sinó poder comptar quants avisos útils dona per cada avís que es descarta, i que aquesta proporció es pugui revisar.
Per on es comença
Per una zona i una pregunta. El passadís on més caigudes s'han registrat l'últim any, i la pregunta de quant es triga avui a assabentar-se'n. Si en unes setmanes un sistema respon aquesta pregunta millor que el mètode actual, tens alguna cosa sobre la qual decidir. Si no, també.
El que no serveix és començar per cobrir-ho tot. Vint minuts i t'ensenyem la caixa: escriu-nos des de la secció de contacte.
