Càmeres i protecció de dades, el que gairebé cap comerç no compleix
No cal instal·lar res de nou per estar incomplint. La majoria d'instal·lacions que veiem fallen en coses que fa anys que són obligatòries.
Gairebé tots els comerços amb qui parlem creuen que la seva instal·lació de càmeres compleix perquè fa anys que és posada i ningú no els ha dit res. El segon és cert. El primer, gairebé mai.
Això no és assessorament legal, i al final et diem quan convé buscar-lo de debò. Però són els quatre punts on veiem fallar més gent.
1. Els enregistraments caduquen
La llei espanyola fixa el termini amb força claredat: les dades se suprimeixen en el termini màxim d'un mes des de la captació. L'excepció està pensada per al que documenta un fet que atempta contra la integritat de persones o béns, que es conserva per lliurar-ho a qui correspongui.
A la pràctica veiem gravadors configurats "perquè hi càpiga tot el possible", que acaben desant mesos. Això no és prudència: és una infracció que a més amplia el dany si algú accedeix a aquell disc.
Desar més vídeo del permès no et protegeix millor. Només augmenta el que pots perdre.
2. El cartell que gairebé ningú no té bé
És obligatori col·locar un dispositiu informatiu en un lloc prou visible, i ha d'identificar com a mínim que existeix el tractament, qui és el responsable i com exercir els drets que reconeix el reglament europeu.
L'adhesiu genèric de "zona videovigilada" comprat en una ferreteria no compleix: no diu qui ets ni on reclamar. És l'error més estès i el més barat de corregir.
3. Hi ha llocs on no es pot gravar, i prou
Si estàs pensant a posar una càmera a l'office perquè desapareix material, la resposta és no. El que sí que pots revisar és el control d'accessos a aquella zona, que és un problema diferent amb solucions diferents.
4. Detectar una persona no és identificar-la
Aquí és on es juga la part interessant, i on hi ha més confusió.
| El que fa el sistema | Quina dada tracta | Què implica |
|---|---|---|
| Detecta que hi ha una persona en una zona | Dada personal ordinària | Règim normal de videovigilància |
| Compta quantes persones passen | Dada personal, sovint efímera | Règim normal, menys risc |
| Reconeix qui és aquella persona | Dada biomètrica, categoria especial | Règim reforçat, molt exigent |
Que un sistema sàpiga que hi ha algú estirat a terra, o que algú ha passat per una zona restringida, és un tractament ordinari. Que sàpiga que aquella persona és la Marta, no: això és una dada biomètrica i entra a la categoria especial del reglament europeu, amb un llistó de legitimació molt més alt.
Quan un proveïdor t'ofereixi "reconeixement", pregunta-li quina de les tres files està venent. La diferència entre la primera i la tercera és la diferència entre un projecte normal i un que necessita justificació reforçada.
Quan necessites una avaluació d'impacte
El reglament europeu l'exigeix, entre altres supòsits, quan hi ha observació sistemàtica a gran escala d'una zona d'accés públic. Una botiga de barri amb quatre càmeres normalment no hi és. Una cadena desplegant analítica a totes les seves botigues, probablement sí.
Si dubtes, aquest dubte ja és el senyal que convé preguntar a algú que s'hi dediqui.
Per on començar
- 01
Mira quant desa el teu gravador
Entra a la configuració i comprova el termini real de sobreescriptura. És l'arreglo més ràpid de tots.
- 02
Llegeix el teu propi cartell
Diu qui és el responsable i com exercir drets? Si no, canvia'l aquesta setmana.
- 03
Recorre les zones de personal
Vestidor, lavabos, menjador. Si hi ha una càmera apuntant-hi, retira-la avui.
- 04
Pregunta al teu proveïdor on es processa la imatge
Si el vídeo surt del local, canvia la teva documentació i la teva anàlisi de riscos. Que t'ho digui per escrit.
Res d'això no requereix comprar res. Són quatre revisions d'una tarda que treuen de sobre la major part del risc.
